Strutura dl SVI
L Istitut Sudtiroleis di Grups Etnics / Südtiroler Volksgruppen-Institut (SVI) é na organisazion zenza fin de davagn organiseda aldò dl dert privat talian.
L SVI à atualmenter entourn 70 membri, che respidleia la gran varieté di ponc de veduda economics, soziai y culturai prejenc tl Südtirol. Al à ence membri nia sudtiroleisc che sostegn sies finalités. Dl 1996 (fina dl 2015) é la Region Autonoma Trentin-Südtirol vegnuda member dl SVI; l ann do, dl 1997 l’Union Generela di Ladins dles Dolomites, y dl 2016 la Academia Europeica de Bulsan (EURAC research). Anter i membri dl SVI él perchel sibe persones privates che istituzions.
COLABORADOURS
STRUTURA DL SVI
UNIV.-PROF. DR. CHRISTOPH PAN
Christoph Pan, nasciù dl 1938 a Bulsan/Südtirol. Maturité svizera dl 1957 a Sarnen (Cianton Obwalden/CH), stude dles scienzes economiches y soziales a Fribourg/CH y Dispruch/A. Abilitazion universitara te soziologia politica a Dispruch dl 1971, nomina a tit.ao. Univ. Prof. dl 1980.
Dozent tles universités de Dispruch (1971-2000) y Salzburg (1974-1979).
Diretour dl Istitut Sudtiroleis di Grups Etnics a Bulsan dal 1961-2013. Enrescides sun les condizions economiches y soziales dl Südtirol. Consiadour de deplù assessours dl govern provinzial dl Südtirol te chestions economiches, soziales y dl svilup dl teritore. Coordinazion dla comiscion südtiroleisa de partenariat sozial dal 1980-1995.
Im Bemühen zur Leistung eines solidarischen Beitrags zur Lösung der nach der Wende in Europa manifest gewordenen Minderheitenfrage und im Bestreben, den diesbezüglichen Erfahrungsvorsprung Südtirols für andere Konfliktgebiete nutzbar zu machen, als Minderheitenexperte im Beratungseinsatz in über 30 Staaten Europas und bei zahlreichen Veranstaltungen der UNO, OSZE, des Europarats und Europaparlaments.
Ativités de volontariat desvalives tl setour dl svilup sozial, formatif y cultural dl Südtirol tl temp de transizion dal prum al secont Statut de autonomia.
Atif te deplù NGOs internazionales: International Progress Organization (IPO) a Viena; Union Federalista di Grups etnics dl’Europa/Föderalistische Union Europäischer Volksgruppen (FUEV) – de chela che al é ence sté president ti agn 1994-1996; Sozieté per la promozion dles mendranzes nazonales tl’Europa/Society of the Enhancement of National Communities in Europe (SENCE) a Turic (president onorar dal 2004 inant).
Sciche espert de mendranzes àl fat l consulent te passa 30 stac europeics (dal 1990 inant passa 250 conferenzes) y per la UNO, la OSZE, l Consei dl’Europa y l Parlament Europeich.
Setours de ativité plu emportanc: enrescida tl ciamp dla democrazia, di conflic y di grups etnics. N gran numer de publicazions, dantaldut dal pont de veduda dla componenta etnica de conflic regionai y souraregionai. Adum con Felix Ermacora autour dl Projet de convenzion de Bulsan. Adum con Beate Sybille Pfeil autour dl Manual dles mendranzes europeiches/Handbuch der europäischen Volksgruppen vol. 1: Les mendranzes tl’Europa/Die Volksgruppen in Europa (2000), vol. 2: I derc dles mendranzes tl’Europa/Minderheitenrechte in Europa (2002 y 20062) y coeditour dl vol. 3: Sun la genesa tla sconanza dles mendranzes moderna tl’Europa/Zur Entstehung des modernen Minderheitenschutzes in Europa (2006). Coeditour dla seria: Ethnos (1992-2006) y dles revistes spezialisedes:
- Europa Ethnica, Wien /A (1996-2006)
- Altera, Târgu Mureş/ Marosvásárhely /Neumarkt am Mieresch, RO
- Europäisches Journal für Minderheitenfragen (Viena-New York).
Pesć y reconescimenc:
Luis Thomas Prader
Luis Thomas Prader, nasciù dl 1937 a Persenon. Al à frecuenté les scoles magistrales y é sté maester tla scola elementara de Aldein dal 1957 al 1975. Dal 1976 inant él sté diretour di raions scolastics de Bornech, spo de Ora y a la fin de Laives. Sciche member dla scola todescia dl Südtirol él vegnù lité dl 1982 adum con n raprejentant dla mendranza franzeja dla Val d’Aosta y un dles scoles slovenes dl Friul tl Consei scolastich nazional pro l Ministere dla Istruzion a Roma.
Al colaboreia con l Ofize euroepich dl lingac manco adorés (EBLUL) y é vizepresident dl Comité nazional federatif per les mendranzes linguistiches dla Talia (CONFEMILI). Tl 2002 él pro i fondadours dl Comité unitar dles isoles linguistiches todesces storiches tla Talia y da dailò inant él tres sté si secreter.
Al fej pert dl Curatorium di Istitut internazional per l dert dles nazionalités y regionalism/Internationales Institut für Nationalitätenrecht und Regionalismus (INTERREG) de Minca. Dal 2005 inant reprejenteiel l Comité dles isoles linguistiches todesces tl Consei dl SVI.
Al à publiché articui y tegnù conferenzes soura tematiches che reverda les isoles linguistiches tla Talia y foradecà.
Onoranzes: Crousc de merit dl Land Tirol per si empegn a ben dla scola todescia tl Südtirol y per sies enrescides sun les isoles linguistiches.
DR. IUR. BEATE SIBYLLE PFEIL
Beate Sibylle Pfeil, nasciuda dl 1967 a Stuttgart. Stude dla Giurisprudenza tl’Université de Heidelberg, dl 1993 prum Ejam de Stat. Dl 1995 secont Ejam de Stat a Freiburg i.Br. (abilitazion da ester vicare aldò dl dert todesch). Dl 2002 dotorat tl’Univervité de Dispruch con na tesa comparativa sun l dert dles mendranzes europeich.
Fin al 2016 colaboradessa dl SVI a temp plen, dedò colaboradessa ledia. Dal 2017 rapresentanta per i Paisc Todesc tl Comité di esperc dl Consei d’Europa per la Cherta europeica di lingac regionai o de mendranza (Strasburg). Ala é member dl diretif dl Zenter europeich per les Chestions dles Mendranzes (European Centre for Minority Issues) a Flensburg (D). Dal 2018 inant éla member dl pool de esperc dl Consei d’Europa per la sconanza da discriminazion y la protezion dles mendranzes.
Dal 2004 éla member dl diretif dla Sozieté per la promozion dles mendranzes nazonales tl’Europa/Society for the Enhancement of National Communities in Europe (SENCE) a Turic.
Setours de enrescida plu emportanc: derc de mendranza individuai y coletifs, terminologia tl ciamp dles mendranzes, lingac de mendranza, svilups dl dert dles mendranzes a livel nazional, europeich y internazional. Ala à publiché cotanc de articui scientifics y tegnù conferenzes te trueps stac europeics. Adum con Christoph Pan éla autoura dl Manual dles mendranzes europeiches/Handbuch der europäischen Volksgruppen vol. 1: Les mendranzes tl’Europa/Die Volksgruppen in Europa (2000; 2a edizion 2016 ence con Paul Videsott), vol. 2: I derc dles mendranzes tl’Europa/Minderheitenrechte in Europa (2002 y 20062) y coeditoura dl vol. 3: Sun la genesa tla sconanza dles mendranzes moderna tl’Europa/Zur Entstehung des modernen Minderheitenschutzes in Europa (2006).
Dal 2002 al 2007 éla steda diretoura editoriala dla revista scientifica Europa Ethnica (ciasa editoura Braumüller, Viena); dal 2008 al 2016 dl Europäisches Journal für Minderheitenfragen EJM, de chel che ala é coeditoura dal 2019 inant.
UNIV.-PROF. DR. PAUL VIDESOTT
Paul Videsott, nasciù dl 1971 a Bornech. Al á studié romanistica y scienzes politiches a Dispruch y Eichstätt. Dl 1999 ál arjont l dotorat y dl 2004 la abilitazion tl’Université de Dispruch. Al é sté assistent y dozent universitar tles universités de Trent, Minca y Salzburg; dl 2005-2006 él sté stipendiat Schrödinger tla École Nationale des Chartes a Paris; dal 2006 inant él professour de Filologia romanza/Ladinistica tl’Université Ledia de Bulsan; dl 2012 visiting professor tl zenter de enrescida Analyse et Traitement Informatique de la Langue Française (ATILF)/Université de Lorraine a Nancy; 2013 semester de enrescida tl Département des littératures de langue française, Université de Montréal, Canada.
Da otober 2013 inant él diretour dl Istitut Sudtiroleis di Grups Etnics. Editour dla seria Scripta Ladina Brixinensia, editour responsabel dl’Europäisches Journal für Minderheitenfragen y directeur adjoint dla Revue de Linguistique Romane (Informazions plu menudes sun la homepage dla Université Ledia de Bulsan).
Dr. Davide Zaffi
Davide Zaffi, nasciù a Ravenna. Al à studié tla facolté de Scienzes politiches a Urbino y de Lingac foresti a Aunejia. Curs post-universitar per dozenc de storia mitteleuropea tla Central European University (Budapest). Stipendiat dl’Európa Intézet (Istitut europeich) de Budapest y dl Istitut storich italo-germanich de Trent.
Dai 1994 encà laòrel tl Departiment per les mendranzes linguistiches y l’integrazion europeica dla Region autonoma Trentin-Südtirol. Dal 1996-2002 él sté president dl grup de laour Mendranzes dl’Alpe Adria. Dal 1999 al 2012 Espert dla materia pro la catedra de Storia dl’Europa orientala dl’Université de Aunejia.
Setours de enrescida plu importanc: Storia dl’Europa zentrala y orientala, relazions interetniches, chestions de mendranzes.
Al é autour y editour de deplù publicazions sun les tematiches nominedes dant.
L SVI vegn manajé da n Consei de almanco cinch persones litedes da l’Assemblea generala per na perioda de trei agn. L Consei lita anter si membri l president/la presidenta y l vizepresident/la vizepresidenta.
President: Dr. Klaus Kemenater
Diretour en pension dles Südtiroler Transportstrukturen AG
Vizepresident: Georg Pardeller
1992-2009 President dl’Union di Sindacac autonoms sudtiroleisc/Autonomer Südtiroler Gewerkschaftsbund (ASGB)
2003-2013 Member dl Consei provinzial dl Südtirol
Member: Dr. Hans Egger
Diretour de departiment e.p. di servisc sanitars dla Provinzia de Bulsan
Member: Dr. Walter Cristofoletti
Ispetour scolastich en pension
Member: Iaco Rigo
Diretour responsabel dl foliet edemanal ladin "La Usc di Ladins"
Priska Auer
Secreteria dl’Union di Sindacac autonoms sudtiroleisc/Autonomer Südtiroler Gewerkschaftsbund (ASGB)
Ulrike Federspiel
Maestra
Univ. Prof. Dr Paul Videsott
Professour de Filologia romanza/Ladinistica, Repartizion ladina dla Université Ledia de Bulsan, Facolté de Scienzes dla Formazion
1961-2013: Univ. Prof. Dr. Christoph Pan
Veronika Lunger